Recordem que l'inici de les classes és el 12 de setembre.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
dimarts, 26 de juny del 2012
Powerpoint de la Conferència del projecte Teatre d'ahir i d'avui
Us deixo el powerpoint de la ponència que vaig realitzar a la Universitat de Barcelona sobre el projecte Contes compartits d'ahir i d'avui, i Teatre d'ahir i d'avui que portem a terme des de fa 4 anys a la nostra escola, i que continuarem el curs vinent.
Bon estiu a tots i totes!
Bon estiu a tots i totes!
dilluns, 25 de juny del 2012
Excursió rucs - infantil
Ara si!!! Si Feu click a la fotografia per veure totes les imatges!
Disculpeu les molèsties, ho vaig penjar malament!
Bon estiu!!
dimarts, 19 de juny del 2012
Bon estiu! Vídeo!
Acabem el curs, un curs que ha passat volant, sembla que ahir fos el primer dia de classe, no ens hem adonat i ja estem de vacances.
Ara ja estem de vacances però compte!, aquest període no ens ha de servir només per anar a la platja o a la piscina, jugar a bàsquet o a la play-station. No podem oblidar tot el treball que hem fet durant el curs i això vol dir que els professors us recomenem una petita feina per l’estiu. No es tracta de fer tota la feina el primer dia, sinó de mica en mica durant els mesos de vacances. Això si, no deixar-la per l’últim dia.
dilluns, 18 de juny del 2012
Blog Revista Educat!
Han seleccionat l'article del projecte Contes compartits d'ahir i d'avui en la publicació del blog EDUCAT.
dimarts, 12 de juny del 2012
A l'atenció de les famílies! Graduacions P5 i 6è
El pròxim dijous dia 14 farem la graduació de P5 a les 15:00h., la tutora la Srta. Rebeca Ureña ha fet una carta d'acomiadament dels alumnes (està penjada al blog)
http://col-legilasalut.blogspot.com.es/2012/06/carta-acomiadament-p5.html.
El divendres 15 a les 15:00h. farem la graduació de sisè.
Moltes gràcies.
http://col-legilasalut.blogspot.com.es/2012/06/carta-acomiadament-p5.html.
El divendres 15 a les 15:00h. farem la graduació de sisè.
Moltes gràcies.
Colònies Cicle Superior 2012
El passat 6,7 i 8 de Juny els alumnes de Cicle Superior, van anar de colònies a la Seu d'Urgell.
Van ser tres dies plens d'aventures on van fer Ràfting i piragüisme, entre altres activitats.
Van ser unes colònies inolvidables! Mireu les fotografies fent click a la fotografia!
Van ser tres dies plens d'aventures on van fer Ràfting i piragüisme, entre altres activitats.
Van ser unes colònies inolvidables! Mireu les fotografies fent click a la fotografia!
Acomiadament P5 de la Srta. Rebeca
Carta
Ha arribat l’hora de dir-nos adéu i d’acomiadar-nos d’aquesta etapa tan bonica que hem viscut tots plegats.
Per a mi, ha estat una etapa molt gratificant a nivell personal i professional i sempre la recordaré amb molt de carinyo, perquè ha estat la meva primera experiència com a tutora.
Espero que tots vosaltres guardeu bon record i sempre porteu al cor tots els moments viscuts: els primers amics i amigues, els vostres primers traços al paper, plors, rialles, les primeres excursions tots junts, els coneixements nous, els valors que heu après, els inicis en la lectura i l’escriptura, els vostres primers ensurts…
A nivell personal, ha estat tot un repte cada curs que ha passat i una autentica satisfacció veure la vostra evolució.
Ara, toca gaudir d’aquestes vacances d’estiu que tan us mereixeu i així poder agafar forces per aquesta nova etapa que començareu plena de nous reptes, uns altres mestres, vivències noves.,etc.
I a vosaltres pares i mares, gràcies per haver-me confiat els vostres petits tresors. Ara, tots ells tindran un lloc al meu cor.
Una abraçada molt forta a tots! Mai us oblidaré.
Srta Rebeca.
dimarts, 5 de juny del 2012
No visquis una vida sense colors!
Sí, estem vivint moments difícils, i complicats i fa por. Estem cansats, esgotats i la gent del nostre voltant està de mal humor. I així ens passen els dies, els mesos, fins i tot els anys... Ens sembla que tots els dies són grisos i tristos, i encara que el sol ens il·lumini amb intensitat i vulgui cridar-nos que ell està allà a dalt, nosaltres ni tal sols el veiem. No tenim ganes de mirar per sobre dels edificis per veure que el món és molt més gran... un món ple de tonalitats.
Per què no fem com els nens i omplim els nostres dies de colors? Ells s'atreveixen a dibuixar les coses com els agradaria que fossin, no com són en realitat. Així, la casa pot ser d'un rosa dolç, els núvols d'un lila ple de serenitat, l'arbre amb la força del vermell, el camí d'un taronja ple d'energia i el cel d'un innovador groc.
I si nosaltres ens atrevim a fer el mateix? Tant se val que sigui real o no, fem que els nostres dies siguin roses, vermells o blaus i omplin la nostra vida de mil colors. Què ens impedeix aixecar-nos cada matí amb la valentia del vermell i adormir-nos amb l'optimisme del blanc?
El Dalai-lama va dir una vegada que no entenia els homes, perquè perdien la salut per guanyar diners i després perdien els diners per recuperar la salut. I perquè es preocupaven tant pel seu futur que no vivien ni el present ni el futur. I perquè vivien com si no haguessin de morir, i morien com si no haguessin viscut mai.
Si ens hem de morir igual, per què no viure aquests dies que ens queden amb colors?
Per què no fem com els nens i omplim els nostres dies de colors? Ells s'atreveixen a dibuixar les coses com els agradaria que fossin, no com són en realitat. Així, la casa pot ser d'un rosa dolç, els núvols d'un lila ple de serenitat, l'arbre amb la força del vermell, el camí d'un taronja ple d'energia i el cel d'un innovador groc.
I si nosaltres ens atrevim a fer el mateix? Tant se val que sigui real o no, fem que els nostres dies siguin roses, vermells o blaus i omplin la nostra vida de mil colors. Què ens impedeix aixecar-nos cada matí amb la valentia del vermell i adormir-nos amb l'optimisme del blanc?
El Dalai-lama va dir una vegada que no entenia els homes, perquè perdien la salut per guanyar diners i després perdien els diners per recuperar la salut. I perquè es preocupaven tant pel seu futur que no vivien ni el present ni el futur. I perquè vivien com si no haguessin de morir, i morien com si no haguessin viscut mai.
Si ens hem de morir igual, per què no viure aquests dies que ens queden amb colors?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
