No visquis una vida sense colors!

Sí, estem vivint moments difícils, i complicats i fa por. Estem cansats, esgotats i la gent del nostre voltant està de mal humor. I així ens passen els dies, els mesos, fins i tot els anys... Ens sembla que tots els dies són grisos i tristos, i encara que el sol ens il·lumini amb intensitat i vulgui cridar-nos que ell està allà a dalt, nosaltres ni tal sols el veiem. No tenim ganes de mirar per sobre dels edificis per veure que el món és molt més gran... un món ple de tonalitats.

Per què no fem com els nens i omplim els nostres dies de colors? Ells s'atreveixen a dibuixar les coses com els agradaria que fossin, no com són en realitat. Així, la casa pot ser d'un rosa dolç, els núvols d'un lila ple de serenitat, l'arbre amb la força del vermell, el camí d'un taronja ple d'energia i el cel d'un innovador groc.

I si nosaltres ens atrevim a fer el mateix? Tant se val que sigui real o no, fem que els nostres dies siguin roses, vermells o blaus i omplin la nostra vida de mil colors. Què ens impedeix aixecar-nos cada matí amb la valentia del vermell i adormir-nos amb l'optimisme del blanc?

El Dalai-lama va dir una vegada que no entenia els homes, perquè perdien la salut per guanyar diners i després perdien els diners per recuperar la salut. I perquè es preocupaven tant pel seu futur que no vivien ni el present ni el futur. I perquè vivien com si no haguessin de morir, i morien com si no haguessin viscut mai.

Si ens hem de morir igual, per què no viure aquests dies que ens queden amb colors?