divendres, 28 de gener del 2011

Manifest dia de la PAU


Nosaltres demanem la pau perquè creiem que un món millor és possible. Un món en pau és com un bosc verd, un bosc ple de desitjos, de bons desitjos.
Desitjar que no hi hagi guerres, que no hi hagi baralles. Desitjar que les diferències es tractint parlant i en bones maneres, amb educació i respecte.
Desitjar que l’envenja mai broti en aquest bosc de pau i verdor.

Ens reunim a l’escola per celebrar el dia de la pau i manifestar-nos en contra de totes les injustícies abans esmentades. Si tots ens unim i col•laborem podrem viure en un bosc de desitjos fets realitat. Recordeu que nosaltres som el futur. Per això …

Nosaltres demanem la PAU.

TUS MANOS SON PALOMAS DE LA PAZ (2)
PUEDES TENER LA DICHA DE SENTIR
EN TUS MANOS PALOMAS DE LA PAZ

El món és ple d’injustícies:

- Més de 2 milions de nens han mort a les guerres en els darrers 10 anys Nosaltres demanem la PAU.
- Unes 20.500 persones han mort en atacs terroristes en tot el món. Nosaltres demanem la PAU.
- La segona indústria més important després del petroli és l’armament. Nosaltres demanem la PAU.
- Espanya ven armes a 23 països que violen els drets humans. Nosaltres demanem la PAU.

Nosaltres demanem la PAU.


TUS MANOS SON PALOMAS DE LA PAZ (2)
PUEDES TENER LA DICHA DE SENTIR
EN TUS MANOS PALOMAS DE LA PAZ

dijous, 27 de gener del 2011

Reflexión educativa

Semanas de colores distintos

Hay unos momentos en los que las ciudades vuelven a ser foro romano, lugares de encuentro, Hyde Park y Canaletes. Son esos minutos previos a las cinco de la tarde, cuando en vez de salir los toros al ruedo -esa práctica salvaje y antigua abolida por otra práctica tan salvaje y antigua como la prohibición- lo que salen son los niños y niñas de las escuelas. Y ahí las conversaciones de padres, madres y abuelos se detienen porque en este país nuestro donde hay el griterío de un niño los argumentos más brillantes pueden fundirse.

¿De qué hablan los padres y las madres, los abuelos y los canguros mientras esperan que el gran tesoro familiar salga del templo del saber? En estos días se habla una vez más del trabajo de los maestros. Todo el mundo se atreve contra el maestro. Desde los parlamentarios convencidos de que el saber depende de la lengua en la que se enseña hasta esos señores y señoras que entre la disciplina escolar y la palabra de un niño mimado no dudan en mimarle un poco más. En todo el sistema educativo público o concertado el maestro es el chivo expiatorio de las incapacidades y el despiste de los padres. Engendraron un niño precioso y ahora, a medida que crece, se dan cuenta que a menudo el niño precioso se ha convertido en un pequeño monstruo. En ningún momento se admite la idea que los valores educativos también se difunden en el marco familiar. Resultado: la culpa de todo la tienen los maestros. De eso se habla a las puertas de las escuelas. De eso y de esa manía del profesorado de hacer valer sus derechos laborales, ya saben, el horario intensivo, el control de la escuela antes y después del inicio y final de las clases y ahora, cómo no, lo de la semana blanca.

Ahí donde antes había convivencias y colonias ahora va a llamarse semana blanca. Los padres insisten: «Eso son ganas de los maestros de tomarse una semana de vacaciones». Otros insisten: «A mí lo de la semana blanca tanto me da. Pero lo que no puede ser es que las clases empiecen a mediados de septiembre, cuando incluso los alumnos están aburridos de no saber qué hacer.

La verdad es que la dicha semana blanca, concebida como un extraño y prolongado viaje hacia una nieve que -a decir del cambio climático- tiende a desaparecer, es algo difícilmente comprensible. ¿Se puede llegar a pensar que una semana deslizándose montaña abajo sobre unos esquís va a contribuir a un mejor desarrollo intelectual de los alumnos? La semana blanca podría ser sustituida por la semana verde, si se llevara a niños y niñas al bosque. O tal vez se podría instituir la semana a cuadros, una semana en la que los alumnos se entregarían en cuerpo y alma a la práctica del ajedrez.

Al fin, en el foro previo a la salida de la escuela, alguien dice algo realmente sensato. «Se llame como se llame la dichosa semana, lo único cierto es que los que van a acabar pagando el pato van ser una vez más los abuelos». Claro que tal vez ahora, con la prolongación de la edad de jubilación, hasta los abuelos desearán que sus nietos vayan a romperse la crisma en esas pistas nevadas que Dios nos ha dado y que los franceses han convertido en un elemento esencial de su plan de estudios.

dimecres, 26 de gener del 2011

Teatre d'ahir i d'avui. Jesucristo Superstar sessió Gener.




Els alumnes de 4t i els residents de Roca i Pi continuen amb l'assaig de l'obra Jesucristo Superstar que faran durant el mes d'abril. Anem a molt bon ritme de treball i tant els alumnes com els avis estan treballant molt bé.

dimarts, 25 de gener del 2011

Resposta de l'escolà a l'itinerari 2


Hola nois i noies!!!!

M’alegro poder contactar amb vosaltres de nou!!!!! Com ha anat el Nadal???? Heu tingut gaires regals??? Espero que sí. A mi el Nadal m’ha anat molt bé i he tingut tot el que volia.

Ja veig que heu penjat un article sobre Rússia. Doncs el viatge a Rússia va anar molt bé tot i que feia un fred terrible!!!! El menjar també era molt estrany i com que Rússia està fora de la Unió Europea, vàrem haver de canviar Euros per Rubles perquè, naturalment, ens volíem endur algun record . Ja us explicaré més coses sobre això després.

Ara doncs, anem per feina!!!!!!!!!!!!!!

Activitat 1: Està molt ben explicada i es nota que us hi heu esforçat. Moltes felicitats.

Activitat 2: Tot correcte. Deu ser veritat que us devia agradar molt. M’esteu deixant parat.

Activitat 3: Està bastant bé, però en aquesta tinc dubtes per exemple que després de la guineu o guilla, vagi l’àliga cuabarrada.

Activitat 4: Heu triat una bona ruta; enhorabona per les 4 activitats, les heu fetes molt bé.

Ara us explicaré coses de les que fem a l’Escolania:

Us explicaré una mica com era tot a Rússia: tal com he dit abans, hi feia un fred terrible i el menjar era mol estrany. Vam tenir bastantes hores d’avió i vàrem haver de fer escala a Zurich ( Suïssa ).

A Rússia, els russos prenien tè, més que l’aigua em sembla… total, una gran aventura. Els russos que ens van acollir molt bé i van ser molt amables. Vàrem poder comprar alguns records i va ser inoblidable. A més, del 28 de Març a l’1 d’Abril, anirem a St. Petersburg, o sigui que… un altre cop a Rússia!!!! Si voleu saber com va anar tot, us deixo un enllaç del nostre bloc.

http://100peus.blogspot.com/

(Compte: abans de llegir els articles, fixeu-vos en les dates )

Bé, espero que aviat tornarem a contactar no?????? Crec recordar que a mitjans d febrer ens veurem a través d’una videoconferència!

Doncs si és així, segur que tornareu a contestar les preguntes tan bé com aquestes. Apa, fins aviat!!!!!!!

Jordi

http://tic.escolacristiana.org/blog/montserratcs/2011/01/13/688/


divendres, 21 de gener del 2011

Nova Olivera al pati de l'escola!!

Tenim una nova olivera al pati del col·legi!!

Mireu que xul·la és!!

dijous, 13 de gener del 2011

El nostre escolà a Moscú



La Escolanía de Montserrat triunfa en su debut en Moscú
El concierto inicia el año de España en Rusia

PILAR BONET - Moscú - 11/01/2011

El primer concierto de la Escolanía de Montserrat en Rusia fue un éxito rotundo. Su escenario, la catedral católica de la Inmaculada Concepción de Moscú, se llenó a rebosar el pasado domingo por la noche.

El primer concierto de la Escolanía de Montserrat en Rusia fue un éxito rotundo. Su escenario, la catedral católica de la Inmaculada Concepción de Moscú, se llenó a rebosar el pasado domingo por la noche. Más de 1.500 personas siguieron con entusiasmo el coro formado por 36 niños cantores, dirigidos por Bernat Vivancos y acompañados al piano y al órgano por Vicenç Prunés.

Con las entradas agotadas, gran parte del público permaneció de pie mientras la Escolanía entonaba cantos del Llibre vermell de Montserrat, responsorios de Navidad, fragmentos de El noi de la mare, de Frederic Mompou, y obras de Francesc Civil, amén de una canción de Pau Casals y otras piezas al acabar el programa, ante las peticiones del público.

El concierto culminaba el festival de música navideña española organizado por el Instituto Cervantes, la sociedad de Boni Arte y la Embajada de España en Moscú. Este festival, que comenzó el 29 de diciembre, supone de hecho el inicio del año de España en Rusia, aunque la inauguración oficial tendrá lugar en febrero durante la visita de los Reyes de España a San Petersburgo.

Esta es la primera vez que la Escolanía de Montserrrat visita Rusia, país de 145 millones de habitantes, donde la Iglesia ortodoxa rusa es considerada la confesión religiosa mayoritaria y goza de un trato preferencial. La abadía de Montserrat es visitada al año por 2,5 millones de turistas, muchos de ellos rusos, según explicó el prefecto Sergi d'Assís Gelpí. La comunidad católica en Rusia, cerca de 600.000 personas, es mayoritariamente de origen polaco o bielorruso. La elección del papa Benedicto XVI al frente de la Iglesia católica y del patriarca Kiril al frente de la ortodoxa rusa (en 2009) ha calmado las tensiones entre las dos comunidades que existieron con sus predecesores. Además, Kiril visitó Montserrat cuando aún no era patriarca.

El festival de música navideña española en Rusia también se extendió a San Petesburgo y Kaliningrado, con la participación del barítono Isidro Anaya, el grupo flamenco Esencia de Málaga y el organista Juan de la Rubia. Según la directora del proyecto, Natalia Shevchuk, se ha intentado presentar un panorama de las culturas de España.


WEB DEL PROJECTE MONTSERRAT:

http://tic.escolacristiana.org/blog/montserratcs/category/1-7/

Itinerari 2. Projecte Montserrat (cicle superior)


Hola Jordi,

En primer lloc desitgem que hagis passat un bon Nadal , que siguis molt feliç durant el nou any 2011 i que els Reis Mags t’hagin portat molts regals.

A l’activitat 1 varem buscar informació a la biblioteca de la plana web i vam seleccionar aquesta part:

Fa molts i molts milions d’anys, la superfície de la terra era molt diferent. Però ha anat canviant a poc a poc, com si es fes vella, a causa de les forces anomenades “orogèniques” , és a dir, que formen muntanyes. Unes són ràpides com els terratrèmols; d’altres actuen molt lentament. Ara fa moltíssim temps, doncs, allí on avui hi ha el mar Mediterrani hi havia una terra molt muntanyosa, i el centre de l’actual Catalunya era un gran mar interior. De les muntanyes baixaven una colla de grans rius que desembocaven en aquest mar. I justament són ells els que han fet possible que Montserrat existeixi, ja que arrossegaven sorra, pedres i fang, i els anaven acumulant a la vora del mar, després d’haver-los gastat i triturat. I mentrestant la terra es bellugava i la seva superfície anava canviant. A Catalunya es produí un moviment semblant al d’unes balances, on quan un plat puja, l’altre baixa. Així, les muntanyes de la costa es van anar enfonsant fins a convertir-se en el tros de mar que volta les Illes Balears, les quals són els cims d’aquella antiga serralada.

La segona activitat ens va agradar moltíssim i vam descobrir nous tipus de vegetació. Les respostes correctes són les següents:

A:BOIX
B:ALZINA
C:HEURA
D:MARFULL
E:CORONA DE REINA

També hem elaborat la cadena alimentària que proposa l’activitat 3 i ens ha quedat així:

Senglar -Guineu o Guilla – Àliga cuabarrada - Escurçó Ibèric – Conill – Merla

A l’activitat 4 hem realitzat una excursió virtual des de Portbou fins a Montserrat, tal i com ens marca l’activitat 4. Aquest és l’itinerari dels GR:

Sortida: GR 92 Portbou -GR 92 Cap de Creus – GR 1 Cinclaus – GR 1 Besalú – GR1 Oix – GR1 St. J. Abadesses – GR 151-1 Rajols – GR 151-1 Vic - GR 4 Montserrat

La segona part de l’activitat ens ha costat una mica, però gracies a uns quants alumnes que han treballat molt ho hem aconseguit per al nostre dossier.

Aquest és l’ordre dels punts escollits:

1.Sant Benet de Bages
2.El Pont de Vilomara
3.Can Roviralta
4. Vallhonesta
5.Sant Vicenç de Castellet
6. Castellbell
7.Santa Cecília de Montserrat
8.Can Martorell
9.Can noguera
10.Monestir de Montserrat

Esperem la teva resposta Jordi,

Fins aviat.

P.D.: Tenim penjat a la classe un article del diari on explica que que vau estar a Rússia i que aviat anireu a Roma. Ens agradaria que ens expliquessis el teu viatge.

Aquí t’enviem l’article del diari.