dilluns, 24 de febrer del 2014

Cuerdas

(Juan Jesús de Cózar).- María es una alegre e imaginativa niña de unos 9 años, alumna de una escuela-orfanato. Un día se incorpora a su clase un niño muy especial. Sabemos que se llama Nicolás porque, mediante un brevísimo plano detalle, vemos la portada de su expediente: “Nicolás Solís. Expte 1106”.

También sabemos que no puede hablar, ni moverse: es tetrapléjico y vive anclado a una silla de ruedas. María no tardará en convertirse en su mejor amiga, e incluso en su “entrenadora” para que mejore su movilidad. Pero María es también una princesa; y Nicolás, su peculiar príncipe azul… Esta podría ser la breve sinopsis de “Cuerdas”, porque no conviene contar más.

Nicolás se llama también uno de los hijos de Pedro Solís, director y guionista de “Cuerdas”, el cortometraje de animación que fue galardonado con el Goya en la reciente edición de esos premios. Su discurso al recoger esta segunda estatuilla (logró la primera en 2011 con “La bruxa”) se convirtió en uno de los momentos más emotivos de la Gala: “Dedico este Goya a tres personas muy especiales: a mi hija Alejandra, ¡gracias, hija, por inspirarme esta historia; a mi hijo Nicolás, porque ojalá nunca me hubieras inspirado esta historia; y te lo dedico a ti, Lola, por todo lo que no has llorado delante de mí”.

Para que lector pueda seguir atando cabos, conviene aclarar que Nicolás, el hijo de Pedro padece, desde su nacimiento en 2004,  una enfermedad llamada leucomalacia bilateral. Como consecuencia, no habla ni puede sostenerse en pie sin ayuda. “Su cabeza –explica su padre– es una máquina de escribir en la que, si tocas una tecla, tocas todas a la vez. Su cerebro pone a la vez en marcha el bíceps y el tríceps, que son músculos antagónicos. Por eso está en tensión”.

Alejandra es la hija mayor de Pedro y Lola. Como ha recordado su padre: “Alejandra me inspiró este relato, porque en 2004 ella tenía seis añitos y era hija única; y nació Nicolás, que necesitaba todos los cuidados del mundo (…). Ella le pintaba, le ponía rulos y jugaba a su manera con él. Un día iba por Guadalajara y mientras escuchaba una canción de Bunbury, vi toda la historia delante de mí y sólo tuve que dibujarla”.

Cuerdas” no es sólo un extraordinario cortometraje de animación, realizado por un competente equipo que incluye a profesionales como Enrique Gato (director de “Las aventuras de Tadeo Jones”) o Belén Rueda… Es, además de todo eso, el resultado de la experiencia personal acumulada durante años por Lola y Pedro en su propio hogar: Si los besos curaran, Nicolás sería el niño más sano del mundo, le gusta repetir al director.

Quizás por ese trasfondo, y por esa bella historia –tierna, divertida y dolorosa a la vez–, se ha convertido en un auténtico fenómeno en Internet. Espontáneamente, muchos fans del corto lo colgaron en la Red, y allí recibió miles y miles de visitas en apenas tres días. Mientras la productora pedía su inmediata retirada (porque hacerlo público anulaba su presencia en futuros festivales), los internautas lo aplaudían y compartían con entusiasmo: esa fue la "doble cara" de un éxito viral inesperado.

Al fin se retiró. Pero la productora, La Fiesta PC, ha empezado ya a trabajar para que “el cortometraje llegue a todo el planeta, a cada rincón: colegios, muestras de cortos, centros culturales, etc.”. Así lo explican en la web que han creado (http://cuerdasshort.com/). Desde luego, el cortometraje merece ser visto por todo el mundo: por su calidad y por su carga de humanidad. ¡Larga vida a “Cuerdas”!

dimarts, 18 de febrer del 2014

Sobreprotecció

Gracias madre, gracias por dejarme caer, porque me has enseñado que cayendo me he hecho más fuerte.

Si quieres que algún día tu hijo o hija te diga una frase como ésta, no le quites las piedras del camino y permite que se equivoque. Dale la mano para ayudarle a levantarse, para ponerle el agua oxigenada en la rodilla o para animarle con tu abrazo ...  pero permite darle.

Sí,  su caída te hará más daño a ti que a élsus lágrimas te serán difíciles de soportar  y  su rabia se te clavará en el corazón ... pero es muy importante que lo hagas,  no le quites las piedras del camino . Y algún día verás recompensado todo tu sufrimiento!

Sí, puedo, Sí, puedes, Sí, podemos

MIRA EL  VÍDEO!:  http://www.youtube.com/embed/ 57e4t-fhXDs


Tallers Compartits febrer. Cicle Superior

 El passat 14 de febrer (Sant Valentín) els alumnes de cicle superior (cinquè i sisè de primària) van fer la sessió del mes de febrer dels tallers compartits amb els avis de la Residència Roca i Pi.

Va ser una sessió on tots els alumnes i avis s'ho van passar molt bé, i van disfrutar moltíssim!!

Només cal veure les fotografies de tots els tallers.

https://plus.google.com/photos/112064057972090861942/albums/5981729699749013137











Mossos d'esquadra a Educació Infantil


La setmana passada els alumnes d'educació infantil van fer una sèrie d'activitats molt divertides i on van aprendre molt amb el Mossos d'esquadra. Només cal veure les fotografies.

https://plus.google.com/photos/112064057972090861942/albums/5981696316872910561?banner=pwa


Des d'aquí volem donar les gràcies al Mosso d'esquadra que ens va fer la classe!

Moltes gràcies!

Alumnes d'Educació Infantil.




dimarts, 11 de febrer del 2014

dijous, 6 de febrer del 2014

SOM ESCOLA DE PAU!!

SOM ESCOLA DE PAU!!

VISCA!!!



dimarts, 4 de febrer del 2014

Tallers Compartits d'ahir i d'avui Gener 2014

El passat divendres 31 de gener els alumnes de cicle superior, cinquè i sisè de primària, van realitzar la sessió del mes de gener dels tallers compartits d'ahir i d'avui, el projecte interdisciplinar i d'aprenentatge servei que estan realitzant amb els avis de la Residència Roca i Pi.

Els alumnes van treballar i aprendre molt conjuntament amb els avis. Només cal veure les fotografies!!














dilluns, 3 de febrer del 2014

Diada de la Pau gener 2014

A la ciutat de  BADALONA, on vivim i estudiem , on ens divertim i ens formem com  persones. Estudiants i professors de  L’escola MARE DE DÉU DE LA SALUT, En aquest 30 de gener, Dia de la Pau i la No Violència de l'any 2014, volem  fer una cadena abastant tots els carrers, les nostres cases i mercats .

És la cadena de la PAU, i  de la SOLIDARITAT entre nosaltres. I del respecte a tots els homes amb  seves particularitats i diferències .

Conscients que habitem un món amb massa experiències de guerra i de violència .
Sabent que al segle XX,  s'han viscut a Europa les pitjors guerres de la història que no volem que tornin a repetir-se.
Coneixent per les notícies de tots aquests dies, que la violència continua estant present a les nostres ciutats i fins i tot a les escoles i a  les famílies ,


AL DIA ESCOLAR DE LA PAU I LA NO- VIOLÈNCIA

ens manifestem i ens pronunciem :

Som els nens  que integraran la societat del segle XXI i somiem amb un planeta en harmonia I  pau  entre la gent I  els pobles .

Somiem que arribarà el dia en què les fronteres marcaran només els antics regnes en què es va gestar una llengua i una cultura, però no seran ja més els filtres que uns homes excloguem del nostre costat a altres germans nostres.

Somiem amb el dia en què els recursos de la terra permetin a cada poble el seu propi desenvolupament, cessin les explotacions dels més forts sobre els més febles i el desenvolupament i la cultura siguin els fonaments de la vida de les nacions en pau .

Somiem  que arriba ja el dia en què, superats els extremismes sexistes, homes i dones per fi hem madurat en tolerància i ens mirem amb ulls de total respecte i bona acollida .
Somiem amb el dia en que les nostres valoracions no tindran en compte el sexe ni les races sobre la terra, perquè la màxima importància consistirà a ser persona humana .

Somiem amb el dia en què els cors de tots nosaltres hagin superat els recels, les enveges i les desconfiances i no es coneguin mai més les baralles ni les amenaces .

Somiem amb el dia en què totes les llars siguin l'espai on els adults cada dia recobren la bondat interior i la tendresa i nosaltres els petits desenvolupem uns ulls nets i un cor fort .

Somiem amb el dia en què sigui necessari esborrar del diccionari paraules com terrorisme, violació, narcotràfic, esclavitud...perquè, després d'haver caigut en desús , no tenen ja  significat .

Somiem que arribarà un bell dia en què les muntanyes i els boscos , els mars i els peixos, l'aire, les plantes, els animals i l'home seran puresa i harmonia natural .

Somiem amb

 AQUEST ARMONIOS DIA PERQUÈ HO VOLEM , PERQUÈ EL INSTINT DE VIDA ENS DIU, QUE HO NECESSITEM, PERQUÈ DE NOSALTRES DEPÈN I CADA DIA SOM MÉS I MÉS ELS QUE ENS ESTEM CONVENCENT. QUE ARRIBI AVIAT EL DIA EN QUÈ  TOTS , A  L’ AIXECAR LA VISTA, VEGEM UN MÓN NOU ON POSI SOLIDARITAT I LLIBERTAT !

Enllaç per les fotografies:

https://plus.google.com/photos/112064057972090861942/albums/5976523435046422577?banner=pwa







Mireu el vídeo amb la cançó de la PAU cantada pels alumnes!! Genial!!