Apadrinatge lector 1r-6è

A l’escola anomenem padrins o padrines als nens i nenes més grans que apadrinen a companys de l’escola més petits que ells per fer una estoneta de lectura compartida (expliquen, llegeixen i ensenyen contes i llibres).

Els nens i nenes de 6è apadrinen els nens i nenes de 1r. Cal deixar clar que els padrins i padrines no ensenyen a llegir, sinó que motiven i serveixen com a models de lectura als nens i nenes que estan en el procés d’aprenentatge de la lectura.
Abans d’iniciar l’activitat s’ha de tenir en compte que cada infant ha de tenir el mateix padrí o padrina al llarg del curs per tal de potenciar una relació personal i afectiva entre ells dos. És important tenir en compte algunes característiques personals, tant dels fillols com dels padrins, per evitar possibles conflictes.

L’activitat s’inicia explicant als alumnes més grans i també als més petits que es farà aquesta activitat, explicant-los en què consistirà, com s’organitzarà i quines són les pautes i consignes a seguir durant l’estona de lectura. De seguida, es genera una curiositat i unes ganes de conèixer el seu fillol o fillola ( i a la inversa) abans que s’iniciï l’apadrinatge lector.
Dies abans d’iniciar l’activitat es troben els fillols, filloles, padrins i padrines per fer les presentacions i per saber quines seran les parelles lectores.
El dia escollit, els més petits trien el llibre de la biblioteca que volen que el padrí o padrina els llegeixi. Després el grans l’expliquen, l’ensenyen, el llegeixen o fan llegir el seu fillol o fillola durant uns quinze minuts. I quan acaben s’acomiaden fins a la setmana vinent.

Les escoles que porten anys realitzant aquesta activitat han valorat que:

1. es dóna un valor afegit a la lectura, perquè va acompanyada d’una relació personal,
2. s’assegura la regularitat de llegir,
3. s’educa en el respecte com a persones entre companys i companyes de diferents edats, tenint en compte les diferències pròpies de l’edat i les peculiaritats de cadascú,
4. s’accepta la diversitat. No tots els fillols i filloles ni tots els padrins i padrines són simpàtics, macos, carinyosos,... però ni l’un ni l’altre s’escullen i cal acceptar el que t’ha tocat.
5. s’assumeix un compromís i una responsabilitat de mantenir fins al final de curs; no es pot defraudar el fillol o fillola.
6. la feina es pren seriosament. Encara que vinguin enjogassats, saben ser responsables i els sembla que en part depèn d’ells el progrés del seu fillol o fillola en la lectura.
7. fa créixer l’autoestima. Els nens i nenes més grans que no tenen un bon concepte d’ells mateixos i creuen que no seran capaços de fer-ho bé, se n’adonen que poden ajudar les criatures més petites tan bé o més que els altres.
8. el fet de relacionar-se amb nens de menys edat els fa adonar de coses que ja havien deixat enrere, els fa reviure records i els fa sentir grans.

Esperem que l’experiència a la nostra escola sigui tan profitosa com ha estat en d’altres i que serveixi per constatar el que ja pensem com a escola: que els aprenentatges sorgits de la relació entre els mateixos infants són més efectius que moltes intervencions de la persona adulta.

I també que els alumnes més menuts de l’escola quan siguin grans vulguin ser... padrins i padrines de lectura!