Mandala és una paraula d’origen sànscrit que vol dir cercle o centre.
Històricament en trobem en el budisme, els brahamanisme de la Índia, en trobem a l’Amèrica pre-colombina, en els aborígens australians...
Els budistes dediquen molt de temps a fer un mandala. El fan amb sorres de colors. Poden tardar molt de temps. És una tasca que demana paciència, concentració, col·laboració, creativitat, harmonia... Ajuda a la contemplació. A la nostra cultura hi ha les rosasses de les esglésies. Tendim a mirar-les i a contemplar-les. Ens provoca tranquil·litat. «On heu vist figures rodones?» Poden contestar el calidoscopi, potser finestres rodones... El rodó sempre relaxa. Sembla com si un plat rodó fos més fàcil de decorar.
Suggeriments:- La mandala es construeix pintant de dins cap a enfora.
- Només es poden utilitzar de tres a cinc colors.
- Un altre dia, podeu fer un mandala amb fulles seques, tronquets, pedretes, sorra de diferent textura, arròs pintat, serradures tenyides, llavors...
Es pot entrar al google mandala:
García, Lys (2005). Crecer con los mandalas. Barcelona: MTM.
Géninet, Armelle (2005). Graphismes et mandalas. Paris: Retz.
Wuillemet, Sascha / Cavelius, Andrea-Anna (2004). Encuentre la paz interior.
Mandalas. Teoría y práctica. Barcelona: Parramon.