Com les pàgines blanques d´un llibre és la nostra vida quan naixem, i a poc a poc, amb paciència, amor i dedicació,omplim cada pàgina com si d´un dia es tractés. Pàgines alegres, pàgines tristes, pàgines d´esperança i de por van omplint, com si fos una novel · la, el llibre de la nostra vida.
Podem optar per escriure el que passa, però és millor atrevir-se a somiar un futur per als propers capítols, i així, pàgina a pàgina, dia a dia, perseguir el futur que imaginem simplement amb la ploma de la determinació. I cada any és un capítol ple de situacions i històries que fan que el nostre llibre de la vida prengui una personalitat, conti una història i persegueixi una fi.
I quan estem a meitat del llibre, a vegades cansats de tant escriure, d´altres amb il · lusió renovada, potser parem per llegir-lo i observem amb certa distància tot allò que som i tot allò que no hem estat.
I seguim escrivint, pàgina a pàgina amb la fermesa de viure, i potser ens adonem que som els herois de cada capítol,
de cada pàgina… Els herois del llibre de la vida, de la lluita diària per guanyar les petites batalles que se´ns presenten i
que anem superant per poder seguir escrivint i omplint totes i cadascuna de les pàgines, a vegades amb amor i dedicació, o amb deixadesa i cansament, o amb determinació i força, amb responsabilitat i fermesa… Perquè som tot això en cada capítol des del moment mateix de néixer.
Quan la mà que sosté la ploma és ferma, l´escriptura es torna fàcil i feliç i el text és més llarg i fluid. I llavors arriba l´últim capítol i et preguntes: "Ho he fet bé?". Si dubtes en la resposta és perquè recordes les pàgines que vas deixar d´escriure, que vas deixar de viure, que vas de deixar de lluitar. Si et contestes "sí, ho he fet bé", és que vas escriure tot el que havies d´escriure.
Somrius amb ironia perquè ara ja sí que estàs a l´última pàgina, saps que ja no hi ha temps per tornar a començar, per canviar aquelles pàgines, rescriure la història. Però has après molt, ets el protagonista del llibre i t´has convertit en un savi que intenta que les persones que estimes i que encara estan a mig capítol s´adonin que són els únics autors de la seva vida, els únics creadors de la seva pròpia història.
Són les últimes línies, s´ha acabat el temps, i si ho has fet bé escriuràs amb alegria i satisfacció l´última síl · laba d´aquest llibre de la teva vida: Fi.
Podem optar per escriure el que passa, però és millor atrevir-se a somiar un futur per als propers capítols, i així, pàgina a pàgina, dia a dia, perseguir el futur que imaginem simplement amb la ploma de la determinació. I cada any és un capítol ple de situacions i històries que fan que el nostre llibre de la vida prengui una personalitat, conti una història i persegueixi una fi.
I quan estem a meitat del llibre, a vegades cansats de tant escriure, d´altres amb il · lusió renovada, potser parem per llegir-lo i observem amb certa distància tot allò que som i tot allò que no hem estat.
I seguim escrivint, pàgina a pàgina amb la fermesa de viure, i potser ens adonem que som els herois de cada capítol,
de cada pàgina… Els herois del llibre de la vida, de la lluita diària per guanyar les petites batalles que se´ns presenten i
que anem superant per poder seguir escrivint i omplint totes i cadascuna de les pàgines, a vegades amb amor i dedicació, o amb deixadesa i cansament, o amb determinació i força, amb responsabilitat i fermesa… Perquè som tot això en cada capítol des del moment mateix de néixer.
Quan la mà que sosté la ploma és ferma, l´escriptura es torna fàcil i feliç i el text és més llarg i fluid. I llavors arriba l´últim capítol i et preguntes: "Ho he fet bé?". Si dubtes en la resposta és perquè recordes les pàgines que vas deixar d´escriure, que vas deixar de viure, que vas de deixar de lluitar. Si et contestes "sí, ho he fet bé", és que vas escriure tot el que havies d´escriure.
Somrius amb ironia perquè ara ja sí que estàs a l´última pàgina, saps que ja no hi ha temps per tornar a començar, per canviar aquelles pàgines, rescriure la història. Però has après molt, ets el protagonista del llibre i t´has convertit en un savi que intenta que les persones que estimes i que encara estan a mig capítol s´adonin que són els únics autors de la seva vida, els únics creadors de la seva pròpia història.
Són les últimes línies, s´ha acabat el temps, i si ho has fet bé escriuràs amb alegria i satisfacció l´última síl · laba d´aquest llibre de la teva vida: Fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada