L’Advent té el seu propi ritme, la seva pròpia història, el seu propi encant.
És el temps de preparar-se. És temps d'anticipar, amb il·lusió, una cosa bona…
És el temps del desig, de les expectatives, de les promeses que t'omplin de somnis. És temps de viure a fons i d’assaborir el temps…
Què bo és tenir motius per a esperar. No passa res si ens falta alguna cosa, si hi ha ferides, si en algun moment ens costa caminar. En realitat hi ha etapes en les quals l'important és escoltar i esperar alguna cosa bona. I creure-la, si qui el que la promet és algú de fiar (Déu ho és).
És el temps del desig, de les expectatives, de les promeses que t'omplin de somnis. És temps de viure a fons i d’assaborir el temps…
Què bo és tenir motius per a esperar. No passa res si ens falta alguna cosa, si hi ha ferides, si en algun moment ens costa caminar. En realitat hi ha etapes en les quals l'important és escoltar i esperar alguna cosa bona. I creure-la, si qui el que la promet és algú de fiar (Déu ho és).
Arribarà la curació per a les ferides.
Arribarà la llum per a dissipar les ombres. Arribarà la pau a les
persones. Arribarà l'amor a poblar les solituds. Arribarà la paraula a
tendir ponts. Arribarà el descans compartit. Arribaran noves idees,
noves cançons, nous projectes. Arribarà Jesús.
L’Advent és el temps que Déu ens promet
que el seu amor no descansa per cadascun de nosaltres. Un amor que
salvarà distàncies infinites. Que es farà petit per a trobar-nos. Que
vindrà a les nostres vides. Que creurà en cadascun de nosaltres,
coneixent la nostra veritat profunda. I que ens sortirà a l’encontre en
camins inesperats.
La corona d'Advent expressa la nostra preparació pel Nadal.
Es construeix amb branques i fullam, expressant la vida nova que Déu ens
ofereix.
El seu color verd és signe
d'esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada