Hola Jordi,
Ja ens tornem a veure!
Què tal com han anat les vacances?
A nosaltres, en general les vacances han anat molt bé. Estem molt contents de l’èxit que heu tingut a Moscou i que el concert a S. Petersburg també ho sigui.
Nosaltres en el col·legi estem preparant la videconferència de la setmana que ve i el tema de les caixes rebudes.
Ahh! Per cert ens han posat una nova olivera a l’escola i té la seva història. T’enviem una fotografia:
L’activitat 1
Els orígens de Badalona es remunten al segle III a.c.; malgrat que s’hi han trobat restes d’un poblament neolític i un poblat ibèric, s’acostuma a datar la seva fundació sobre l’any 100 aC quan, de la mà dels romans, va néixer la vila romana de Bætulo (o Bètulo).
Amb el declivi de l’Imperi i l’efervescència del cristianisme s’inicià un procés de ruralització que afectà la configuració dels nuclis urbans, despoblant-los. Durant l’Edat Mitjana es desenvolupa la ciutat medieval (àrea actualment coneguda com Dalt de la Vila), que era el nucli urbà i coincidia amb l’antiga Bætulo.
El creixement de la ciutat continuaria, mantenint-se l’equilibri entre el món rural i l’urbà. A partir del 1492 Badalona va començar a viure un impuls econòmic i demogràfic progressiu gràcies a l’agricultura (la vinya i els cereals, principalment) i la pesca.
A principis del segle XIX va ser quan la ciutat va iniciar el seu camí cap a la industrialització, comerciant els seus excedents en l’emergent mercat barceloní, i el món rural va començar a quedar reduït. És llavors quan arriba el tren a Badalona i s’obren les principals fàbriques, amb el consegüent augment demogràfic i urbanístic de la mà de la immigració.
Al tombant de segle rep un fort impuls cultural, que es va veure posteriorment frenat i represaliat durant les dues dictadures.
Durant la dècada del 1980, i a partir del seu nomenament com a subseu dels Jocs Olímpics de 1992, Badalona pateix una sèrie de transformacions urbanístiques i l’arribada de nous immigrants, procés que segueix vigent avui dia.
Activitat 2.- Considerem que l’idea de l’abat Escarré va ser molt bona , perquè va aconseguir la reconciliació nacional i què Montserrat tornés a esdevenir el símbol de la unitat del poble català.
Per assolir aquest objectiu, l’abat Escarré creà la “Comissió Abat Oliba”, formada per persones d’ideologies i d’estaments diversos, d’acord amb l’esperit de reconciliació que havia de presidir les festes. L’obra d’aquesta Comissió fou molt notable. I va arribar el dia 27 d’abril de 1947. Unes cent mil persones s’aplegaven a Montserrat, enfervorides. Tot hi respirava catalanitat i una religiositat oberta. Fins i tot la bandera catalana, tot i que il.legalment, presidí la festa des d’un dels cims propers. És per això que Montserrat ha estat vinculada a l’espiritualitat de tots els catalans.
Activitat 4
Et donem la rsposta de l’activitat 4:
1.-Judes Tadeo b) Porra
2.-Felip g) Creu
3.-Tomàs f) Llança
4.-Simó l) Serra
5.-Jaume el Menor k) Bastó
6.-Pere a) Claus , creu invertida
7.-Joan Evangelista e) El més jove amb llibre
8.-Jaume el Mayor j) Bordó de pelegrí, capeta amb petxines
9.-Bartomeu i) Ganivet
10.-Andreu d) Creu en aspa
11.-Maties h) Destral
12.-Mateu c) Llibre
Una abraçada Jordi!
Ens veiem aviat a través de la videoconferència!
Els alumnes del Col·legi Mare de Déu de la Salut
col-legilasalut.blogspot.com
www.escolamds.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada