La mare sempre em diu que la festa de la Pau a l’escola em de celebrar cada dia, que tots els nens i nenes som iguals, que no importa la raça, ni la religió, ni el color de la pell, perque tots i totes volem el mateix, conviure en Pau. Que tots hem d’estar units i no barallar-nos mai.
Em va dir que la Pau és com 30 milions de papallones volant, vivint i parlant amb els seus colors.
També em va dir que la guerra és com milions i milions de cares plorant, sense color, sense ànima i, que per a evitar això, tothom ha de donar un troç del seu cor per a lluitar contra la guerra, contra la desigualtat, contra l’ambició.
I cada dia que vinc a l’ escola i veig als meus companys, em sento molt bé, perque m’estimen i els estimo, i sento la Pau. I quan torno a casa, torno contenta, perque sé que tots la sentim.
I per a què aquesta Pau, que tu i jo sentim, arribi a tots els racons de la Terra i s’arreli amb força en els nostres cors, hem de sentir i dir ben fort:
VISCA LA PAU!
VISCA LA PAU!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada