dilluns, 28 de febrer del 2011

Dimarts un davantal!


Demà dimarts tots a l'escola amb un ...

DAVANTAL



El rei Carnestoltes.

divendres, 25 de febrer del 2011

Levantarnos y luchar hasta el final!

Apreciados padres y madres

Todos hemos vivido en un momento u otro la “caída” de nuestro hijo o hija (cuando pierde un partido, cuando suspende un examen, cuando no tiene amigos…) y lo que experimentamos es un profundo dolor; nos cuesta soportar su decepción, esa tristeza en sus ojos, esa cara que mira al suelo de la derrota y no se siente capaz de volverla a levantar.

He pensado, en este escrito, que os sería útil transformar esa frustración, esa “caída” en algo positivo para que se lo lleve para la vida. Los padres y sobretodo los entrenadores podemos ser capaces de transformar la rabia, la decepción o el desánimo en algo positivo que les sirva y les haga fuertes.

¿Cómo?

No es tan difícil, hay diversas técnicas que utilizamos en educación emocional y que TODOS podemos utilizar para transformar lo que imaginamos imposible. Aquí va pues un ejemplo sencillo.

Se trata de ver (si puede ser juntos en familia, el equipo con su entrenador o un profesor con sus alumnos) un video de 3 minutos que adjunto abajo.

-Decidles únicamente que es dels Castellers de Girona que se han propuesto subir las escaleras de la Catedral de Girona que son muy largas (no digáis nada más)

-Mientras los ven, observar si cambia la expresión de su cara al verlo (si cambia es que lo han interiorizado).

-Al final, después de la última frase hablad sobre ello.

-Y a partir de entonces, cuando pierda o falle un gol…. cuando se produce esa “caída de desánimo” preguntadle con una sonrisa “¿que hemos de hacer cuando nos caemos?” y esperar tranquilamente a que nos responda “levantarnos y luchar hasta el final”, y si quieres puedes rematar con “lo llevas dentro”

Nuestros hijos han de saber que la vida está llena de dificultades y hemos de enseñarles que no pasa nada porque podemos volvernos a levantar y seguir luchando hasta el final. Han de tener claro que no se admira al más bueno ni al que tiene más facilidad o talento, realmente a quien más se admira es a aquel que es capaz de volverse a levantar y seguir luchando con actitud positiva hasta el final.

Hacer esto 3,4, 5 veces poco después de visionar el vídeo les producirá un ANCLAJE, una herramienta a la que recurrirán siempre, en los estudios, en el deporte, en la vida, que los animará cuando “caigan” a ir hacia delante y luchar hasta el final.

Como os decía un método fácil para transformar la rabia, la tristeza o la decepción consigo mismo en algo positivo que les ayude a ser fuertes por dentro.

Os atrevéis a probarlo?

http://www.youtube.com/watch?v=g_Je9Oh7e5E&feature=email


Dilluns Carnestoltes!! Ulleres de sol!!



Ja sóc arribat

a la vostra ciutat,

vinc per desbaratar

tanta malaurada seriositat.

*

Somieu amb coixins i matalassos

per ficar-hi els nassos,

somieu amb màgics boscos infinits

per contemplar el cel a les nits,

somieu amb fades extraordinàries

que us claven ales a les sandàlies

i amb els follets dels estels

que us renten al matí les dents...

*

I com que el dels somnis

és un món irreal,

nens i nenes de la ciutat,

feu de la festa el gran regne del ball

i deixeu-me que us digui

que aquesta vida és un gran sidral

fet de bombolles:

unes són de sucre. Les altres, de sal.

*
Que comenci el ball!

Per això i per celebrar la meva setmana, “La setmana del carnestoltes” cada dia us encomanaré un petit encàrrec...


DILLUNS 28 DE FEBRER: TOTS HEU DE PORTAR AL COL·LEGI ULLERES DE SOL.

Moltes gràcies.

El rei Carnestoltes.

dissabte, 19 de febrer del 2011

Videoconferència Projecte Montserrat

El passat divendres dia 18 de febrer va tenir lloc la videconferència del Projecte Montserrat entre els alumnes de 5è i 6è i l'escolà Jordi Ruiz des de Montserrat.
La conferència va ser molt divertida i ens ho vam passar tots molt bé.

Prèviament vam veure el documental del paisatge favorit de Catalunya de Montserrat on es veia Montserrat des d'una perspectiva molt diferent.

Tot plegat va ser una gran jornada!

divendres, 11 de febrer del 2011

Itinerari 3. Resposta.

Hola Jordi,

Ja ens tornem a veure!

Què tal com han anat les vacances?

A nosaltres, en general les vacances han anat molt bé. Estem molt contents de l’èxit que heu tingut a Moscou i que el concert a S. Petersburg també ho sigui.

Nosaltres en el col·legi estem preparant la videconferència de la setmana que ve i el tema de les caixes rebudes.

Ahh! Per cert ens han posat una nova olivera a l’escola i té la seva història. T’enviem una fotografia:




L’activitat 1

Els orígens de Badalona es remunten al segle III a.c.; malgrat que s’hi han trobat restes d’un poblament neolític i un poblat ibèric, s’acostuma a datar la seva fundació sobre l’any 100 aC quan, de la mà dels romans, va néixer la vila romana de Bætulo (o Bètulo).

Amb el declivi de l’Imperi i l’efervescència del cristianisme s’inicià un procés de ruralització que afectà la configuració dels nuclis urbans, despoblant-los. Durant l’Edat Mitjana es desenvolupa la ciutat medieval (àrea actualment coneguda com Dalt de la Vila), que era el nucli urbà i coincidia amb l’antiga Bætulo.

El creixement de la ciutat continuaria, mantenint-se l’equilibri entre el món rural i l’urbà. A partir del 1492 Badalona va començar a viure un impuls econòmic i demogràfic progressiu gràcies a l’agricultura (la vinya i els cereals, principalment) i la pesca.

A principis del segle XIX va ser quan la ciutat va iniciar el seu camí cap a la industrialització, comerciant els seus excedents en l’emergent mercat barceloní, i el món rural va començar a quedar reduït. És llavors quan arriba el tren a Badalona i s’obren les principals fàbriques, amb el consegüent augment demogràfic i urbanístic de la mà de la immigració.

Al tombant de segle rep un fort impuls cultural, que es va veure posteriorment frenat i represaliat durant les dues dictadures.

Durant la dècada del 1980, i a partir del seu nomenament com a subseu dels Jocs Olímpics de 1992, Badalona pateix una sèrie de transformacions urbanístiques i l’arribada de nous immigrants, procés que segueix vigent avui dia.

Activitat 2.- Considerem que l’idea de l’abat Escarré va ser molt bona , perquè va aconseguir la reconciliació nacional i què Montserrat tornés a esdevenir el símbol de la unitat del poble català.

Per assolir aquest objectiu, l’abat Escarré creà la “Comissió Abat Oliba”, formada per persones d’ideologies i d’estaments diversos, d’acord amb l’esperit de reconciliació que havia de presidir les festes. L’obra d’aquesta Comissió fou molt notable. I va arribar el dia 27 d’abril de 1947. Unes cent mil persones s’aplegaven a Montserrat, enfervorides. Tot hi respirava catalanitat i una religiositat oberta. Fins i tot la bandera catalana, tot i que il.legalment, presidí la festa des d’un dels cims propers. És per això que Montserrat ha estat vinculada a l’espiritualitat de tots els catalans.

Activitat 4

Et donem la rsposta de l’activitat 4:

1.-Judes Tadeo b) Porra

2.-Felip g) Creu

3.-Tomàs f) Llança

4.-Simó l) Serra

5.-Jaume el Menor k) Bastó

6.-Pere a) Claus , creu invertida

7.-Joan Evangelista e) El més jove amb llibre

8.-Jaume el Mayor j) Bordó de pelegrí, capeta amb petxines

9.-Bartomeu i) Ganivet

10.-Andreu d) Creu en aspa

11.-Maties h) Destral

12.-Mateu c) Llibre

Una abraçada Jordi!

Ens veiem aviat a través de la videoconferència!

Els alumnes del Col·legi Mare de Déu de la Salut

col-legilasalut.blogspot.com

www.escolamds.cat